Jacint Jordana
Director, IBEI
Catedràtic, Universitat Pompeu Fabra
ICREA Acadèmia
Dades de contacte
Biografia
Jacint Jordana (Granollers, 1962) és Catedràtic de Ciència Política i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i investigador ICREA Acadèmia. Actualment dirigeix l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI).
També és membre del Consell Científic Assessor de l'Ajuntament de Barcelona, Investigador Associat del Centre d'Estudis Europeus i Política Comparada de Sciences Po, així com membre del patronat del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB).
La seva àrea de recerca principal se centra en l'anàlisi de les polítiques públiques comparades des d'una perspectiva multinivell, amb una especial atenció a les polítiques de regulació i les seves institucions especialitzades. Entre les seves publicacions recents s'inclouen els llibres Policy Analysis in Spain (Policy Press, 2022), editat conjuntament amb Laura Chaqués-Bonafont, Linguistic Claims and Political Conflicts (Routledge, 2021), juntament amb Andrea Bianculli i Mónica Ferrín, i Barcelona, Madrid i l'Estat (Catarata, 2019).
També ha estat el coordinador acadèmic del projecte europeu GLOBE (Horizon 2020), orientat a l'estudi de les tendències i els escenaris emergents en la governança global i el paper de la Unió Europea.
Formació acadèmica
- (1992) Doctorat en Economia, Universitat de Barcelona
Assignatures
Recerca
Línies d'investigació
- Acció col·lectiva i xarxes de polítiques
- Polítiques de Telecomunicacions
- Economia política d'Amèrica Llatina
- Governança regulatòria
- Agències reguladores
Clústers de recerca de l'IBEI
Projectes d'investigació
- Trust in Governance and Regulation in Europe (TiGRE) (Coordinador/a | Investigador/a)
- Crisis-Equity-Democracy for Europe and Latin America (CRISEUL) (Investigador/a)
- The Europeanization of national competition policies (EURONCP) (Investigador/a)
Publicacions més destacades
- 2022.Global Governance Research. Exploring Patterns of Growth, Diversity, and Inclusion.Global Governance: A Review of Multilateralism and International Organizations,28(4):486-508Enllaç
- 2022.Regulatory independence and the quality of regulation.In:
Maggetti, Martino; Di Mascio, Fabrizio; Natalini, Alessandro
.Handbook of Regulatory Authorities.Edward Elgar Publishing.Enllaç - 2022.The age of regulatory agencies: tracking differences and similarities over countries and sectors.In:
Maggetti, Martino; Di Mascio, Fabrizio; Natalini, Alessandro
.Handbook of Regulatory Authorities.Edward Elgar Publishing.Enllaç - 2022.Trans-governmental regulatory networks and the European Union’s involvement in global governance: an occasional instrument?.Journal of European Integration,44:5:677-693. DOI: 10.1080/07036337.2022.2073445Enllaç
- 2022.International Organizations and the Future of Global Governance. Technical Report - GLOBE Survey.IBEI Working Papers,2022/58.Institut Barcelona d’Estudis Internacionals.Enllaç
- 2021.Demandas lingüísticas y conflicto político en España.Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. Mº de la Presidencia.Enllaç
- 2021.Managing expectations in financial markets: voluntary accountability practices of capital market regulators in Spain and Turkey.Socio-Economic Review,mwab047Enllaç
- 2021.Special Section Articles: Regulatory Governance of Higher Education in Latin America (coordinator).Bulletin of Latin American Research,DOI:10.1111/blar.13233Enllaç
- 2021.The politics of unilateral secession in the European Union: the case of Catalonia.Territory, Politics and Governance,Enllaç
- 2020.Varying Power Configurations and the Accountability of Independent Regulatory Agencies.International Review of Public Policy,2:3:342-357Enllaç
- 2019.Barcelona, Madrid y el Estado. Ciudades globales y el pulso por la independencia en Cataluña.Madrid:Catarata.Enllaç