Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar una anàlisi d'ús i de mesurament de la nostra web, per millorar els nostres serveis, així com per facilitar publicitat personalitzada mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació i preferències. Podeu canviar la configuració de les galetes o obtenir més informació, veure política de cookies. Entenc i accepto l'ús de cookies.

Banner VI CIED

Línies temàtiques

El Congrés s'estructurarà al voltant de 14 línies temàtiques:

1. Visions i pensaments crítics sobre el desenvolupament

Fletxa avall

Fulya Apaydin (IBEI)

Els reptes globals recents com ara el canvi climàtic, l'escalfament global i les alteracions dels sistemes ecològics plantegen nous interrogants als estudis del desenvolupament. Aquests esdeveniments obren alhora noves àrees de recerca i de propostes de política per als investigadors que han centrat la seva atenció en el creixement econòmic. En particular, la importància del creixement econòmic per al desenvolupament està sent qüestionada pels autors que destaquen les externalitats mediambientals negatives i fan una crida a una agenda radical de decreixement. D’altra banda, els reptes mediambientals se superposen als nous xocs a la salut com la crisi de la COVID-19 i amplien les bretxes existents en nombrosos àmbits, inclosos els ingressos, la raça i en gènere, tot consolidant les trajectòries de desenvolupament desigual. Així, per exemple, mentre que la majoria de la població al Nord Global té accés a les vacunes, una gran majoria al Sud Global en pateix la manca, i els costos creixents de l'oferta privada de medicines exacerba el problema. Tot això té lloc a l'ombra de la crisi financera global del 2008, que va afectar de manera negativa el desenvolupament en un gran nombre de països. Tenint com a teló de fons aquests esdeveniments gens prometedors, convidem a enviar comunicacions que adoptin perspectives crítiques del desenvolupament i plantegin preguntes rellevants, tant en l'àmbit teòric com en l'empíric. Els temes possibles inclouen, entre d’altres, el debat creixement vs. decreixement, el canvi climàtic, el desenvolupament sostenible, el finançament verd, la financerització, les desigualtats en l'accés a la salut així com les vinculades al gènere i la raça. Els treballs que adoptin un enfocament històric i/o comparatiu seran especialment benvinguts.

2. Política i pràctica de l'acció humanitària

Fletxa avall

Miriam Bradley (IBEI)

Aquesta línia pretén analitzar la política i la pràctica de l'humanitarisme internacional. L'acció humanitària és una dimensió important de la cooperació internacional, que abasta respostes a crisis provocades per esdeveniments com ara terratrèmols, fams, conflictes armats i epidèmies. Encara que molts actors humanitaris volen separar la seva tasca de l'àmbit polític, tots els tipus de crisi humanitària, les seves seqüeles i necessitats i la resposta que hi donen l'ONU i les ONG es veuen influïdes pel polític, i fins i tot a vegades busquen tenir efectes polítics. En aquest sentit, ens interessa tant la política de l'humanitarisme en els àmbits internacional i local com la feina quotidiana dels diferents actors del sistema humanitari. Per això, convidem investigadors i professionals de disciplines i camps d'actuació diversos (universitats, centres de recerca, organitzacions del tercer sector, moviments socials, etc.) a presentar treballs, tant teòrics com empírics, amb temes com els següents: el triple nexe (acció humanitària-desenvolupament-pau); iniciatives d'estabilització; el Gran Pacte; la resposta humanitària enfront de la migració; la localització; i la programació basada en evidències.

3. Violència política, conflicte armat i desenvolupament

Fletxa avall

Martin Shaw (IBEI - University of Sussex) & Lesley-Ann Daniels (IBEI)

La violència política i el conflicte armat encara són presents en molts indrets del món i representen una de les amenaces més persistents per al desenvolupament. El sobtat esclat d'un conflicte pot liquidar dècades de progrés, com es va poder veure a Etiòpia el 2021. D'altra banda, la violència de llarg termini impedeix el desenvolupament i la inversió, com ens mostren els casos de la República Democràtica del Congo, Somàlia, i molts d’altres. La seguretat física és essencial perquè es produeixi el desenvolupament. Aquesta línia temàtica explora el nexe entre la violència i el desenvolupament, i està oberta a recerques que busquin respondre preguntes com les següents: com la manca de desenvolupament pot fer la violència més probable?; com impacta la violència en la participació dels grups afectats en el procés de desenvolupament?; quan i com la comunitat internacional intervé, i quan no?; com poden les comunitats locals crear espais de pau?

Convidem a presentar treballs (finals o en curs) sobre diferents aspectes de les següents temàtiques: conflictes armats, violència política, represàlies de l'Estat, seguretat humana, resistència civil i la manera en què aquests afecten l'avenç o el retard del desenvolupament.

4. Economia política del desenvolupament: l’impacte del canvi socioeconòmic i institucional sobre
la pobresa i la desigualtat al Sud global

Fletxa avall

Frank Borge Wietzke (IBEI) & Pablo Astorga (IBEI)

En aquesta línia, hi tenen cabuda estudis emmarcats en l'àmbit dels problemes del desenvolupament, sobretot l'impacte del canvi socioeconòmic i institucional en la pobresa i les desigualtats. Són especialment benvingudes comunicacions que abordin noves qüestions relatives a temes clau com la persistència de l'herència de les institucions, la inserció en el mercat internacional (períodes de globalització i deglobalització), les implicacions del canvi estructural, el paper dels cicles de les matèries primeres, i la dinàmica de l'economia política de la distribució dels ingressos. Els treballs es poden centrar en l'estudi de països (i subregions), així com en l'anàlisi comparativa o regional. Es dóna prioritat a les contribucions que aportin evidència quantitativa i/o abordatges metodològics nous sobre la desigualtat i la pobresa tant en temps recents com a llarg termini en les seves diverses dimensions (ingressos, riquesa, nivell educatiu/destreses, ètnia, gènere, geografia, etc.) i la seva vinculació amb el procés de desenvolupament.

5. Reptes de la governança global i regional del desenvolupament, seguretat i drets humans en un món
en (post) pandèmia

Fletxa avall

Andrea C. Bianculli (IBEI) & Juan Carlos Triviño-Salazar (IBEI)

La pandèmia de la COVID-19, les catàstrofes naturals o d'origen humà, els fluxos migratoris, el canvi climàtic, l'augment de la desigualtat o les crisis financeres són alguns dels reptes del món contemporani. Tenint en compte les seves fortes implicacions transfrontereres, aquests desafiaments transnacionals exigeixen la cooperació multilateral i la coherència de polítiques com a mecanismes a nivell tant regional com global. Tot i això, la crisi del multilateralisme i les dificultats en la construcció d’estratègies regionals i global són riscos que cal tenir en compte.

Aquesta línia temàtica té per objectiu respondre a la següent pregunta: en quina mesura i de quina manera els reptes globals estan reconfigurant la resposta política de l'Estat i de l'àmbit estatal? D’altra banda, en la mesura en què la governança transnacional porta a una fragmentació del poder i el control entre els Estats i constel·lacions d'actors i xarxes no estatals, també pretén explorar els actors i xarxes subjacents a l'articulació i l’aplicació d'aquestes respostes transnacionals. De fet, quin lloc ocupen les regions i les potències regionals en aquests processos? Busquen complementar, desafiar o impugnar els marcs de la governança mundial? En aquesta línia són d'interès els treballs de recerca, tant teòrics com empírics, que abordin aquestes qüestions des d'una perspectiva quantitativa i/o qualitativa i que analitzin estudis de casos individuals o comparats (a través del temps, de les regions, dels àmbits polítics).

6. Recursos naturals i desenvolupament

Fletxa avall

Martijn Vlaskamp (IBEI)

S'han elaborat molts estudis sobre la relació entre la presència de recursos naturals i el desenvolupament econòmic. Hi ha abundants exemples en què la riquesa natural sembla haver estat un obstacle per a un país perquè va contribuir a l'augment de la corrupció, la pobresa i la violència. No obstant això, també hi ha països la prosperitat i l'estabilitat dels quals es basen en gran manera en els seus recursos naturals. Aquesta línia convida a contribucions que estudiïn la relació entre els recursos naturals i el desenvolupament socioeconòmic; en particular, als estudis que analitzin per què els recursos naturals poden ser tant una maledicció com una benedicció per a un indret (país, regió, municipi, etc.). La convocatòria està oberta tant a estudis quantitatius com a estudis qualitatius que abordin casos específics.

7. Migracions, etnicitat i desenvolupament

Fletxa avall

Matthias vom Hau (IBEI) & Blanca Garcés (CIDOB)

Aquest panell explora la intersecció entre els fluxos migratoris (i les polítiques destinades a regular-los), les polítiques de desenvolupament i la politització de les categories i identitats ètniques. Les preguntes clau són: Com afecten les iniciatives d'inclusió financera a la mobilitat rural-urbana i la diversitat ètnica? Quan provoquen els programes de desenvolupament verd dislocacions forçades i competència ètnica? I com afecten les respostes polítiques a la pandèmia de COVID-19 a la mobilitat humana i al conflicte ètnic, per exemple, a través d'estrictes controls fronterers o d’una major inseguretat alimentària?

8. Sostenibilitat ecològica i (post)desenvolupament

Fletxa avall

Esteve Corbera (Universitat Autònoma de Barcelona - IBEI)

La crisi ambiental i planetària global, que es manifesta mitjançant fenòmens socioecològics complexos com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació dels sistemes biofísics, ens convida a repensar el desenvolupament humà de manera radical. Aquesta línia acull contribucions des del postdesenvolupament, la descolonització o el decreixement, que plantegin noves maneres de viure i relacionar-nos amb la naturalesa i els seus recursos. A tall d'exemple, alguns dels temes de recerca en aquesta línia inclouen visions i experiències de desenvolupament i/o de la conservació de la naturalesa alternatives, estudis empírics sobre decreixement i/o transicions socioecològiques, i els instruments de governança de la biodiversitat.

9. Cooperació internacional per al desenvolupament: actors, instruments, finançament i visions
alternatives de la cooperació

Fletxa avall

Íñigo Macías (OXFAM Intermón - IBEI) & Anna Ayuso (CIDOB - IBEI)

No semblen bufar vents favorables per a la cooperació internacional al desenvolupament. Després de més de seixanta anys, al creixent debat i escrutini sobre la seva capacitat per transformar la vida de les persones als països en desenvolupament, cal afegir-hi canvis profunds en la seva arquitectura, amb nous actors, noves regles i noves modalitats de finançament a més de les cada vegada més nombroses veus des del Sud Global que parlen de la necessitat de “descolonitzar” el sistema internacional de cooperació i avançar en altres polítiques més enllà de l'ajuda oficial al desenvolupament. Aquesta línia inclou treballs que analitzen (1) els canvis en la governança de l'agenda de desenvolupament internacional; (2) els canvis en l'arquitectura del sistema de cooperació internacional, considerant la complexitat de les interrelacions entre el creixent nombre d'actors involucrats i el seu impacte als països del Sud; (3) la coherència i coordinació de les polítiques de cooperació amb unes altres més enllà de l'ajuda oficial al desenvolupament; (4) el rol del finançament més enllà de l'ajuda en el context de la pandèmia; i (5) visions alternatives i propostes pràctiques de descolonització del sistema de cooperació.

10. Cooperació Sud-Sud per al desenvolupament: la seva nova configuració geopolítica i geoeconòmica

Fletxa avall

Giuseppe Lo Brutto (ICSyH, Universidad Autónoma de Puebla)

En el que va del segle XXI, les dinàmiques polítiques i econòmiques del poder global han canviat significativament i han tornat el món cada vegada més complex i heterogeni. Els països del Sud Global, la majoria d'ells tradicionalment considerats “subdesenvolupats”, s'han anat convertint en actors polítics cada vegada més importants en un panorama en què també han esdevingut el motor de l'economia mundial, sobretot després de la retracció econòmica que van sofrir els països del Nord més desenvolupats, d’ençà de la crisi econòmica del 2008. Tot això ha provocat una sèrie de tensions en el sistema de cooperació internacional al desenvolupament, en què l'ortodòxia de l'ajuda tradicional ha estat qüestionada a partir de noves maneres de cooperar que posen de manifest canvis importants en la relació Nord-Sud. En particular, en la mesura en què l'economia mundial s'ha anat centrant en l'Àsia oriental, la Xina ha augmentat la seva dinàmica internacional per convertir-se en soci estratègic per al desenvolupament i la transformació estructural de molts països del Sud Global. D'aquesta manera, la Xina també ha anat reconfigurant les maneres de cooperar, amb noves estructures i institucions alternatives més verticals, que qüestionen la tradicional cooperació internacional al desenvolupament, que manté i reprodueix les lògiques horitzontals, sustentades pels Estats Units i els seus aliats occidentals. Davant d’això, l'objectiu d'aquesta sessió és estudiar les implicacions geopolítiques i geoeconòmiques de la nova configuració de la cooperació Sud-Sud des d'una perspectiva històrica i crítica, aportant nou material empíric per discutir i explorar els següents temes:

  1. Els aspectes geopolítics i geoeconòmics en els processos de cooperació Sud-Sud;
  2. Els enfocaments teoricocrítics de la cooperació Sud-Sud;
  3. Els abordatges de la cooperació Sud-Sud a partir de l'estudi de casos nacionals, regionals, subregionals, sectorials i/o temàtics;
  4. Les implicacions de la cooperació Sud-Sud en els processos de transició hegemònica a nivell global, regional i sectorial, amb els seus diferents abordatges teòrics;
  5. L'impacte polític i econòmic de la cooperació Sud-Sud en els processos d'integració regional.

11. Desenvolupament urbà

Fletxa avall

Agustí Fernández de Losada (CIDOB - IBEI)

Les ciutats tenen un paper crític en el desenvolupament sostenible: són laboratori d'algun dels principals reptes lligats a la globalització; una realitat que es veurà accelerada en un context de crisis múltiples —econòmica, social i ambiental— i de recuperació postpandèmica. Més o menys alineades amb les agendes globals, les polítiques que impulsen i la seva capacitat d'innovar i d'oferir solucions en àmbits sensibles —com la doble transició, ecològica i digital, o la cohesió social— són clau per a avançar en una recuperació justa, sostenible i resilient. Operen, però, en contextos de recursos limitats i competències poc clares que posen sobre la taula la necessitat de recuperar l'agenda de la descentralització. Igualment, cal avançar cap a esquemes de governança basats en conceptes com la col·laboració, la cocreació i la coresponsabilitat. L'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible ofereix un marc de referència i la cooperació descentralitzada, una pràctica rellevant per avançar cap a polítiques públiques més transformadores i orientades a les realitats locals.

12. Política educativa, globalització i desenvolupament sostenible

Fletxa avall

Antoni Verger (Universitat Autònoma de Barcelona) & Mauro Moschetti (Universitat Autònoma de Barcelona)

Aquesta línia aborda l'estudi de les polítiques educatives i la seva contribució a processos de desenvolupament sostenible i canvi social en un món cada vegada més interdependent. Específicament, s'abordaran temes relacionats amb el rol de diferents organismes internacionals, agències de desenvolupament internacional i altres agents en el camp de la producció de política educativa, la configuració d'agendes educatives de caràcter global —amb especial èmfasi en el desenvolupament, seguiment i avaluació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en l'àmbit educatiu— i la disseminació, recontextualització i impacte de polítiques i programes educatius globals.

Seran especialment benvingudes les propostes que analitzin aquestes temàtiques de manera interdisciplinària, des d'una perspectiva multiescala i a partir de diferents aproximacions teòriques i epistemològiques a l'estudi de les polítiques públiques.

13. Feminisme i desenvolupament

Fletxa avall

Itziar Mujika Chao (Instituto Hegoa - IBEI) & Marta Íñiguez de Heredia (Universidad Autónoma de Madrid)

Aquesta línia proposa aglutinar els estudis que aborden qüestions en la intersecció del gènere, la seguretat i el desenvolupament, amb l'objectiu de “posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i nenes arreu del món” (ODS, 5.1). Específicament es busca explorar les raons, característiques i dinàmiques darrere de la persistència i fins i tot l'increment de la violència de gènere, tant directa com estructural, i la línia contínua que reprodueix aquest tipus de violències en temps de pau i de conflicte. Aquestes són qüestions de preocupació en l'Agenda 2030 i en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS 5), així com en aquesta línia del congrés.

Són d'interès treballs científics que, utilitzant enfocaments metodològics diversos, no tan sols ofereixin un panorama global i/o local de les desigualtats i violències de gènere existents, sinó que proposin solucions (intervencions, programes, estratègies, polítiques) basades en evidències, així com treballs que teoritzin el nexe seguretat-desenvolupament-gènere. La globalitat de contribucions de la línia reflectirà les molt diverses opcions i realitats de les dones a nivell internacional, reflectint així la seva diversitat cultural, ètnica, socioeconòmica, religiosa, familiar, etc.

14. Economia social i solidària

Fletxa avall

Juan Carlos Pérez de Mendiguren (Instituto Hegoa)

L'actual context, caracteritzat per múltiples crisis sistèmiques interrelacionades i de caràcter multidimensional, obliga la nostra disciplina a encarar el repte i la necessitat de plantejar idees i lògiques d'actuació que obrin la possibilitat de transicions socioecològiques cap a un model social i econòmic alternatiu. Des d'aquesta perspectiva, l'economia social i solidària (ESS) ofereix categories teòriques i experiències pràctiques no sols a l’entorn d’altres maneres de fer empresa, sinó sobre com cal avançar cap a la construcció d’“una altra economia”. En aquesta línia animem a presentar aportacions que reflexionin sobre les formes i/o experiències d’ESS que contribueixin a facilitar aquestes transicions en diferents contextos i des de múltiples perspectives, entre les quals hi hauria:

  1. Propostes i experiències sobre el paper de l’ESS en contextos de conflicte i postconflicte;
  2. Propostes i experiències d'interacció entre l’ESS i l'economia feminista en la construcció de lògiques econòmiques no patriarcals;
  3. Propostes i experiències que articulin l’ESS i l'economia ecològica a nivell local, regional, nacional o internacional;
  4. Propostes i experiències que des de l’ESS impulsin processos de desmaterialització i/o desmercantilització;
  5. Propostes i experiències d’ESS al voltant de transicions agroecològiques/sobirania alimentària;
  6. Propostes i experiències d’ESS al voltant de transicions energètiques/sobirania energètica;
  7. Propostes i experiències al voltant de models de negoci i estratègies d'intervenció econòmica/empresarial coherents amb una agenda transformadora;
  8. Propostes i experiències al voltant de lògiques d'escalabilitat i creixement compatibles amb les transicions ecosocials.