Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar una anàlisi d'ús i de mesurament de la nostra web, per millorar els nostres serveis, així com per facilitar publicitat personalitzada mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació i preferències. Podeu canviar la configuració de les galetes o obtenir més informació, veure política de cookies. Entenc i accepto l'ús de galetes.

Política sobre Etnicitat: Moviments Indígenes i Provisió de béns públics a Amèrica Llatina i Àfrica subsahariana (INDIPACT)

Del 1 de gener de 2016 fins al 31 de desembre de 2018

Tant professionals com acadèmics solen tractar l'etnicitat com un problema per al desenvolupament. Es dóna per fet aquest supòsit i està recolzat per una influent literatura en l'economia política, que veu com l'heterogeneïtat ètnica té conseqüències negatives en la provisió de béns públics i en el benestar humà. El projecte que es planteja tracta de fer un pas enrere en aquest consens, i en el seu lloc, iniciar l'anàlisi des d'una perspectiva explícitament política i tractar els efectes de l'etnicitat polititzada en la provisió estatal de béns públics com a dependents del context. Aquest enfocament analític alternatiu proporciona el teló de fons per a una anàlisi dels moviments indígenes i les seves conseqüències en la provisió de béns públics. Durant les últimes dècades els indígenes es van convertir en una força política formidable en el món, una cosa impensable fa tot just una generació. Aquest projecte persegueix una anàlisi comparativa d'activisme indígena entorn a la governança de la terra i la infraestructura de l'aigua a Argentina, Xile, Sud-àfrica i Botswana.

Basant-se en estudis de moviments socials i l'institucionalisme històric, el projecte desenvolupa un marc teòric innovador per analitzar com i quan la mobilització ètnica influeix en la provisió de béns públics. Més concretament, el marc de treball centra la seva atenció en els mecanismes específics pels quals els moviments indígenes podrien influir en la capacitat de l'Estat per intervenir en conflictes per la terra i proporcionar la infraestructura bàsica d'aigua. També es planteja la hipòtesi que els moviments indígenes tenen més probabilitats d'afectar la provisió estatal de béns públics si tenen la força organitzativa per sostenir l'acció col·lectiva i operen en un context polític lliure de principals actors de veto, que al seu torn són una conseqüència de les institucions estatals diferents construïdes en resposta a episodis anteriors de mobilització indígena.

En el desenvolupament d'aquest argument, el projecte involucra una varietat de temes teòrics i substantius més amplis. Per als experts de la política ètnica aquesta investigació ofereix un enfocament alternatiu que va més enllà de les afirmacions simplistes sobre la relació suposadament negativa entre la diversitat ètnica i la provisió de béns públics. Per als experts en política contenciosa, el projecte aborda la relativa falta d'investigació sobre les conseqüències dels moviments socials mitjançant la identificació de com aquests poden transformar la capacitat de l'Estat per a proporcionar béns públics, i quan és probable que ho facin. Per als interessats en la mobilització indígena, el projecte avança més enllà de la fragmentació regional de la literatura existent i combina una comparació entre diferents regions del món amb casos menys estudiats d'Amèrica Llatina. Finalment, l'exploració de les conseqüències dels moviments indígenes també proporciona als activistes i polítics una base més sòlida per a la presa de decisions informades sobre polítiques multiculturals, així com per avaluar la viabilitat de determinades tàctiques de mobilització. El projecte empra una metodologia qualitativa. Es combina una varietat de tècniques de recol·lecció de dades, incloent l'anàlisi d'esdeveniments de protesta a diaris i entrevistes semiestructurades amb activistes indígenes i funcionaris.

Col·laboradors externs

Institucions finançadores

Ministerio de Economia2018

Amb el suport de:

Related IBEI Research Clusters