L’ascens i la difusió de les agències reguladores durant els anys 90, ha exaltat un particular model institucional de burocràcia estatal: l’estat regulador. A partir de la idea d’autonomia, la independència i la perícia com elements fonamentals per a la millora dels resultats de política i la eficiència econòmica, van ser moltes les agències creades per a regular sectors múltiples, incloent qüestions econòmiques i socials, a països amb molt diverses tradicions administratives. Mentre que la legitimitat democràtica ha estat tradicionalment agermanada amb la rendició de comptes, donats els complexes patrons de governança que regeixen avui en dia, resulta cada vegada més difícil determinar qui és responsable i com fer efectiva la rendició de comptes. La rendició de comptes s’ha convertit en una important preocupació para a les institucions, sent això especialment important en el cas de les agències reguladores. Més encara, la independència i l’autonomia de les agències reguladores plantegen el problema de la rendició de comptes.

Anant més enllà de marcs normatius, aquest projecte de recerca analitzarà de manera empírica, el potencial de les agències reguladores per a la rendició de comptes. Prenen la rendició de comptes com una relació social entre l’agència i el seu fòrum, la qual inclou un heterogeni ventall d’actors i organitzacions, l’estudi busca aconseguir els següents objectius: 1) Elaborar un mapa i valorar els mecanismes de transparència i accés a la informació de les agències reguladores en perspectiva comparada, tant a nivell sectorial com nacional; 2) Avaluar les relacions de cooperació i conflicte entre polítics, servidors públics, professionals, empresaris i altres actors interessats, en el context de la governança reguladora; 3) Aconseguir una millor comprensió de les comunitats de política entorn de les agències reguladores, fent especial insistència en els seus fòrums, els seus arguments, diàleg i dinàmiques de justificació; 4) Identificar quins mecanismes de rendició de comptes són rellevants per a l’efectivitat de les agències reguladores, en la mesura en que promouen un procés d’aprenentatge tant dins de l’agència com de la comunitat més àmplia.